TERAPIA PAREJA GRANOLLERS

TOTA LA INFO:  WWW.XAVIERCONESA.COM

1. ¿Quan cal acudir a una teràpia de parella?
Quan la relació comença a deteriorar-se i es pensa seriosament que no s’aguanta més
i no es veu sortida, és el moment de plantejar-se la possibilitat que algú aliè i professional
pugui donar un cop de mà. La possibilitat de la separació és sempre, però cal tenir en
 compte que és molt dolorosa, sobretot quan hi ha fills petits.
La teràpia de parella és cosa de dos i normalment és un el que dóna la veu dóna
 alarma i l’altre, almenys, ha d’estar disposat a col·laborar. Si no és així, el que veu
 el problema encara es pot acudir al professional, que podrà ajudar tot i que, lògicament
 amb menys capacitat de maniobra. El principal problema en la decisió de la teràpia
de parella és que es va al professional quan ja no hi ha solució.


2. Ha augmentat el nombre de parelles que sol·licita aquests serveis? Si és així, 
¿a què es deu?
Efectivament, hi ha un augment substancial els darrers anys. Entre els factors que
influeixen hi ha el fet que s’ha avançat molt positivament en la llibertat per plantejar
les queixes en la parella, i que la teràpia de parella ha demostrat la seva eficàcia en
 els últims anys i es té cada vegada més confiança en la tasca professional dels
psicòlegs.
3. Quins són els problemes més freqüents que presenten aquestes parelles?
La fallada en la comunicació és el més freqüent. Enganxar-se en discussions inútils i
destructives en què es fa patir i es pateix tremendament sense arribar a cap solució.
 També pot ocórrer el contrari, no es parlen ni es comuniquen i la relació va morint.
 La vida laboral frenètica que es porta contribueix tremendament a això.
Un altre problema freqüent és la manca d’acceptació de les peculiaritats de l’altre.
La societat ens ensenya a lluitar pels nostres desitjos, i de vegades això es porta a
un extrem en la parella, mentre que una mica d’acceptació de l’altre ens pot conduir
 a una major felicitat, donant-nos compte de tots els seus valors i no només de
 l’aspecte que ens agradaria canviar.

4. Com s’actua si un membre de la parella no col·labora? 
¿La dones solen ser més col·laboradores i els homes més reticents?
A l’hora d’acudir a la teràpia, el fan més fàcilment les dones, perquè tenen una
 formació molt més gran per compartir els seus sentiments i emocions i també
per demanar ajuda. No obstant això, un cop iniciada la teràpia, quan es trenquen
 les primeres barreres, l’home està tan interessat com la dona, de fet la
dependència emocional de l’home cap a la seva parella sol ser molt més
 gran que la de la dona.
5. Quantes sessions solen ser necessàries? Quant sol costar una sessió?
La durada de qualsevol teràpia depèn del problema que es presenti.
 Cal tenir en compte que la teràpia la fan els pacients i no el terapeuta i per tant
depèn de cada un d’ells, de l’afecte que encara queda entre ells, etc.
A vegades n’hi ha prou amb un parell de sessions per posar les coses al seu lloc,
 altres vegades és necessària una teràpia més profunda. Les sessions
se solen desenvolupar amb entrevistes individuals i conjuntes, duren al voltant
d’una hora, i tenen un cost similar a les individuals, tot i que requereixen
una especilización específica del terapeuta ..
6. Com es desenvolupen les sessions?
Sempre es fan amb els dos membres de la parella o hi ha sessions individuals?
La teràpia suposa que cada un ha de fer canvis en el seu comportament, que
és la via per aconseguir un progrés interior profund. El seguiment i suport per
a aquests canvis es fa en sessions individuals amb cada membre i després
en les sessions conjuntes es posa en comú l’avanç que es va donant.
 De vegades es dóna un problema psicològic en algun dels components
de la parella que necessita teràpia personal que pot fer el propi terapeuta
o un altre psicòleg.
7. Es tracta només de parlar dels problemes o la parella ha de realitzar 
exercicis pràctics? ¿Pot donar algun exemple?
Els canvis són de comportament, per tant no es tracta només de parlar, cal
posar en pràctica el necessari per poder conviure i gaudir un de l’altre.
Un exemple molt freqüent és ensenyar a la parella com discutir, què es
pot dir i com, aconseguir no callar res, però sense fer mal a l’altre.
Aprendre a plantejar problemes de forma que s’arribi a solucions i
no a discussions estèrils. Això té la seva tècnica i s’aprèn en les
sessions de teràpia i es practica a casa.


8. Quina és l’efectivitat d’aquest recurs?
Les dades indiquen que la gran majoria de les parelles que acudeixen a teràpia, al voltant del 75% informen d’una millora en la satisfacció matrimonial. Quan s’arriba només perquè no digui ningú que no s’ha provat tot, l’efectivitat és molt menor.
Terápia de Pareja Granollers / Teràpia de Parella