Psicólogo Caldes de Montbui








TOTA LA INFO:  WWW.XAVIERCONESA.COM
Psicólogos Mollet del Vallès – Psicòleg a Mollet
Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
Tel 93 570 71 54 –  65 381 188 7(petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de
Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i
disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions
dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment,
 posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona,
 dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts
d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
 L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de BarcelonaUniversitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de
 Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a
través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació
d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic
 El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de
Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits,
ràdio i televisió
.Enllaços externs
Carme Serrat Bretcha
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS
TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT
http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
La família pot ser un mitjà de sosteniment front a l’estrès que puguin patir els seus membres i davant de la possibilitat que apareguin pensaments depressius i idees de autolesionar-se.
Com a pares podem fer alguna cosa i influir en els membres de la nostra família, nombrosos
 estudis demostren que hi ha una sèrie de condicions socials, familiars i personals que
 disminueixen l’aparició de pensaments suïcides i per tant que sigui menys probable la
conducta suïcida.
ELS FACTORS DE PROTECCIÓ PERSONALS
No hi ha res més perillós que una idea quan és l’única que tenim.
Al llarg de la nostra vida amb el contacte amb els altres i les decisions que prenem
 anem adquirint capacitats per manejar les nostres emocions, per gestionar els
 obstacles que trobem, així anem desenvolupant una intel·ligència emocional que
engloba certes habilitats que ens ajuden a protegir-nos enfront dels pensaments
depressius.
Els factors personals que ens poden protegir davant del suïcidi són els següents:
1. Les habilitats de comunicació.
Un factor protector contra el suïcidi és la presència d’habilitats per comunicar-nos.
Què entenem per comunicació? L’expressió d’allò que comparteixo amb una altra
 persona, fa referència per tant al llenguatge verbal i al no verbal.
Segons Paul Watzlawick “És impossible no comunicar-nos. Activitat o inactivitat,
 paraules o silenci, sempre tenen valor de missatge: influeixen sobre els altres, els qui,
 al seu torn, no poden deixar de respondre a aquestes comunicacions i, per tant,
 també comuniquen “.
La persona asseguda en un restaurant a vessar amb la mirada perduda o el passatger
 d’un tren que està amb auriculars comuniquen que no volen parlar amb ningú, i els
del voltant capten el missatge responent deixant-los tranquils.
La habilitats de comunicació tenen a veure amb certs trets de personalitat com
l’extraversió i la introversió, que poden afavorir o impedir experimentar contacte
social influint en el nivell de confiança cap a l’entorn i cap als altres.
Els nens amb més confiança en si mateixos són aquells que han experimentat més i
evitat menys, i per tant s’han exposat amb més freqüència a l’intercanvi d’emocions,
 pensaments i conductes amb altres nens o amb els adults, aconseguint amb major
 probabilitat situacions d’èxit que els nens més evitatius.
Com podem desenvolupar les habilitats de comunicació en els nostres fills?
• Estimular als nostres fills perquè es relacionin amb els altres. La millor manera de
fer-ho és a través del nostre model, de l’observació de la nostra conducta, si ens
veuen relaxats i distesos quan estem amb altres persones aprendran que el
contacte social no és perillós.
• Premiar a través d’afalacs les conductes d’autonomia que són adequades per a
la seva edat. Donar-li la possibilitat d’interactuar amb adults i nens, per exemple
demanar a un nen de 10 anys que demani el pa mentre li esperes fora de la botiga.
• Tenir un espai en família per poder comunicar les emocions. Donar la llibertat
d’expressar el bo però també allò que ens angoixa. El que no hem de fer és centrar
la comunicació exclusivament en aspectes negatius, però el nen o adolescent ha
de saber que també pot parlar del que és dolent. D’aquesta manera li donem el
missatge que ens pot explicar qualsevol cosa.
• Comunicant el nostre malestar i els nostres pensaments sobre certs temes estem
intercanviant no només emocions sinó idees i punts de vista diferents. No es tracta
d’intentar convèncer-lo que el seu pensament és erroni o distorsionat sinó d’influir
positivament en els nostres fills.
• Tenir cura un llenguatge corporal que promogui l’intercanvi social positiu.
La nostra postura i llenguatge no verbal influència a què ens observa, per
 exemple si somric al demanar alguna cosa és més probable que obtingui el
que desitjo. Usant el somriure, un cos relaxat, una mirada suau, una encaixada
 de mans ferma estic transmetent que em sento còmode i la persona també r
espondrà de la mateixa manera.
2. Les habilitats per resoldre problemes.
La presència d’habilitats per encarar i resoldre els problemes de manera
adaptativa són un factor protector important enfront de la conducta suïcida.
Els problemes als quals no es troba solució provoquen un malestar crònic,
quan les nostres estratègies d’afrontament són ineficaços apareix el sentiment
d’indefensió que bloqueja la recerca de noves solucions convencent-nos que el
nostre problema és irresoluble.
Els psicòlegs Thomas D’Zurilla i Marvin Goldfried, creadors de la tècnica de
Solució de Problemes, van definir un problema com el fracàs per trobar una
resposta eficaç, ja sigui perquè es fa servir sempre la mateixa estratègia que
ja ha funcionat abans però que a llarg termini no serveix. Des d’aquesta
perspectiva es defineixen els problemes com el fruit de solucions inapropiades
i no en termes de situacions impossibles.
La tècnica de Solució de Problemes aconsegueix reduir l’ansietat associada a
 la incapacitat per prendre decisions, i consisteix en la recerca d’una solució
seguint 5 passos:
1. Especificar el problema: suposa fer un llistat dels problemes en totes les
 àrees de la nostra vida, com les finances, treball, relacions socials,
vida familiar etc.
2. Perfilar la seva resposta: responent a les preguntes clàssiques
¿què ens preocupa ?, com ?, quan ?, on ?, amb qui ?, per què? …
3. Fer una llista amb les alternatives de solució: s’usa la “tempesta d’idees”
on qualsevol solució per absurda que sigui val, no es jutgen, el millor
és la quantitat.
4. Veure les conseqüències: un cop es tinguin diversos objectius alternatius
amb diferents estratègies per assolir-los, es trien les millors estratègies
i s’avaluen les conseqüències de posar-les en pràctica.
5. Avalueu els resultats: ara s’actua amb les estratègies triades.
Si fem el mateix obtenim més del mateix, si un es troba encallat en un carreró
sense sortida és perquè les seves antigues solucions no funcionen.
Aquesta habilitat per a resoldre problemes es pot aprendre amb la pràctica
 i és una característica que posa en pràctica de manera intuïtiva la
persona resilient.
3. Desenvolupar la Resiliència com a escut davant del suïcidi.
Les persones resilients són aquelles que es sobreposen davant de les desgràcies,
 recuperen les seves capacitats de viure el present després d’un trauma i
s’enriqueixen de l’experiència sortint enfortides.
És com si l’impacte d’una mala experiència només ens deformara sense arribar
a trencar-nos. Les persones més resilients tenen un major equilibri emocional
enfront de les situacions d’estrès, més autoestima, la qual cosa els permet
tenir una sensació de control davant els esdeveniments i major capacitat per
 afrontar reptes.
Quan hem estat víctimes d’una experiència devastadora, per exemple la mort
d’un fill, de la parella etc, i l’única solució que s’entreveu és el suïcidi, el
tractament psicològic és imprescindible per fer emergir la resiliència de la persona
, per activar els recursos que han quedat submergits pel xoc, permetent
recuperar la capacitat de viure el present i de projectar un futur.
Les emocions negatives poden esdevenir un obstacle si les tapem.
Com més intento allunyar-me del dolor, d’eliminar-lo o controlar més
s’infiltra el passat en el present. L’intent actiu per oblidar una cosa no fa
més que gravar-ho.
El psicòleg li farà treballar sobre la memòria del trauma, una manera eficaç de
canalitzar les emocions és a través de tècniques que no impliquin controlar-les,
com és el cas de l’escriptura terapèutica.
Cerca de consell i ajuda quan sorgeixen dificultats.
Quan no es veu una sortida davant d’un problema, demanar ajuda a un tercer
és un signe de fortalesa, denota intel·ligència perquè es busca una visió alternativa,
vol dir valentia, per l’atreviment d’intentar resoldre-ho de manera diferent,
i humilitat en reconèixer que un es troba indefens i necessita ajuda d’un expert.
La vergonya i la por, que moltes vegades dominen a la persona que no demana
 ajuda produeix bloqueig, debilitat i més malestar. Cal confiar en els més propers
i expressar-los el nostre dolor o directament demanar ajuda a un professional
de la psicologia, que són els experts en la conducta humana i en els trastorns mentals.
5. Tenir confiança en un mateix.
L’autoestima es conquesta, i no pot ser donada pels altres.
Giorgio Nardone.
Jean Piaget, psicòleg infantil sosté que el nen construeix la seva realitat quan
interacciona amb els objectes, aprèn fent i després conceptualitza.
L’experiència és la manera més natural d’aprendre i els pares han d’acompanyar
 als seus fills en el descobriment del món, deixant-los llibertat per explorar i així
que adquireixin confiança en les seves pròpies capacitats per assaig i error.
Si els nens van superant petites dificultats i se senten protagonistes d’això,
aniran desenvolupant una autoestima sòlida o una creença resistent en les
seves capacitats.
Psicòleg Caldes de Montbuí / Psicólogo Caldes de Montbuí
Les següents pautes poden ajudar en aquest propòsit:
• Evitar fer les coses al seu lloc per facilitar-li la vida.
• Deixar que el nen s’equivoqui i que rectifiqui amb la nostra ajuda.
• Que aprengui una activitat en la qual se senti còmode i que adquireixi
confiança en el seu acompliment. Pot ser un esport, la música, el ball, la
pintura etc.
• reforçar-amb la nostra atenció i afecte les conductes i els bons
comportaments.
Les conductes impulsives, l’agressivitat, la baixa tolerància a la frustració i
 les emocions negatives com la tristesa, enuig, ràbia produeixen sensacions de
fracàs, de manca de control, indefensió i desesperança, minen l’autoestima i es
 converteixen en factors de risc del suïcidi .
Un objectiu terapèutic psicològic serà aprendre a manejar aquestes emocions i
 conductes que poden portar a l’adolescent al consum de drogues i alcohol i
a altres conductes de risc.
6. Ser receptius cap a les experiències i solucions d’altres persones.
Ser receptius significa escoltar i tenir en compte altres punts de vista diferents al
 nostre, tenir la capacitat de veure més enllà del nostre horitzó serà un fort
protector enfront del suïcidi perquè ens va a sensibilitzar i dirigir cap a altres
 maneres de calmar el sofriment.
Aquest objectiu s’aconsegueix desenvolupant l’empatia en els nostres fills.
L’empatia és la comprensió de les idees i sentiments d’una altra persona,
suposa escoltar atentament, fer preguntes i deixar al marge els propis judicis
 de valor per comprendre el punt de vista de l’altre, les seves opinions,
sentiments, motivacions i situació.
Normalment quan vam aconseguir ser empàtics podem arribar a acceptar i
perdonar, i eliminar el ressentiment.
Psicòleg Caldes de Montbuí / Psicólogo